Barack Obama

Veient els Telenotícies, en la situació que està el món especialment el conflicte entre Israel i Palestina, la situació en que es troba Irac i l'Afganistan...Veure l'entussiasme que genera en Barack Obama als Estats Units és un motiu per l'esperança ja no només pel canvi de línia política que hi ha hagut fins ara sinó també pel lideratge que està exercint i que crec que des de John Kennedy no hi ha hagut ningú que exercís aquest paper. Amés feia molt temps que no havia vist tantes unanimitats, vagis al país que vagis, veus que hi ha una esperança de que les coses siguin diferents.

També hi ha hagut un altre fet interessant aquests dies, com és el nou rol que intenta jugar la Unió Europea intervenint directament en el procés de pau, el Regne Unit, França,Itàlia, Espanya i Alemanya. El fet que els Estats Units estigui a l'espera del nomenament del nou president, fa que Europa s'hagi implicat en el procés...tot i que malauradament de forma excessivament tardana.

La Campània

Hi ha una regió a Itàlia, anomenada la Campània, la capital de qual és Nàpols, que cada cop m'impresiona més. Aquest any des de l'estiu hi he estat 3 cops i ja hi havia estat anteriorment.

L'interior em recorda tant a la Toscana, malgrat que no esta tot ben endreçat com ho està a la Toscana, amb pobles tots de pedra, tot i que algunes cases es cauen, amb un paratge amb els Apenins, que són parc Natural,i un conjunt de turons de pedra amb els seus corresponents castells i pobles...que fa que cada cop em sorprengui més. També a Caserta amb la Reggia di Caserta, el palau, residència dels borbons al Regne de Nàpols forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.

La costa ja ni en parlem, la costa amalfitana amb les illes de Capri, Ischia o les ciutats costaneres de Salerno o el mateix Nàpols.

A Nàpols amb el seu patrimoni històric, amb el Vesubi al fons, exercint el lideratge sobre la ciutat, deixant la falda del volcà per la ciutat. I com és la ciutat,amb els llençols estesos al balcó, només per això ja val la pena veure la ciutat. Sense oblidar-se del castell Nou.

Pels que ens agrada la història que dir, de les ruïnes de Pompeia, on es pot veure la gent petrificada de l'explosió del volcà...

La internacionalització de l'empresa catalana

El motiu d'aquest escrit, és seguint la línia argumental de l' Albert Castellanos, en referència a un article publicat al País, pel President de Freixent, i també President de la Asociación Española de Marcas Renombradas.

La internacionalització de les empreses catalanes és quelcom fonamental alhora de pensar sobre quines bases fonamentarem l'economia catalana del futur i indiscutiblement passa pel coneixement i la internacionalització de la nostre economia.

Internacionalitzar l'economia vol dir, aconseguir que allò que fins ara consideràvem el nostre mercat domèstic, passi a tindre un pes percentual el més petit possible i que per a una empresa de Girona, sigui igual de senzill vendre a Barcelona,Marsella, Madrid o Roma. Sense tindre en compte conceptes anacrònics com la facilitat idiomàtica o la proximitat física.

Llegint l'article d'El País, fa riure que una empresa amb el potencial de Freixenet, tingui la poca presència internacional que té, basada sobretot en el mercat dels EUA i en una política de preus baixos, malgrat tenir productes de qualitat per anar a vendre a tots els mercats, també al dels EUA de gama alta, el Sudamèrica, l'alemany, i els Asiàtics amb Japó, Corea, Xina i l'India al capdevant.

Com diu l'article les empreses espanyoles que representa, com "renombradas" han basat la seva expansió en la facilitat idiomàtica i no pas en les oportunitats de negoci, aquesta és l'explicació per la que les "empresas renombradas" van escollir Amèrica Llatina i no pas el món com tindria d'haver estat. Aquest és un error força important en la internacionalització.

Si la internacionalització que tenim que seguir, és la basada ens uns orígens que res tenen a veure amb el del cava, com el del anunci de Freixenet, a part de la confusió que crea als consumidors, fa perdre la força del producte basat en la mediterrània, terra de vinya, i associada al món llatí clàssic i sembla més un anunci d'un "Fino" o una "Manzanilla" que no pas un cava. Si l'anunci és així i així surten als mercats exterior, aquesta confusió es traslladarà directament al consumidor nordamericà i dificilment ho identificarà com un cava, sinó com un altre producte. I això que ell anomena "marca" no ho aprofiten amb tot el potencial que té.

A banda d'això, també potser que comencem a dir les coses pel seu nom, i que el productes que ens representen si el tenim que comprar que com a mínim ens hi podem sentir identificats amb el producte que anem a prendre. I el catalans potser tenim que començar a demanar aquestes coses com a consumidors.

L'administració també hi té un paper molt important, que és facilitar plataformes amb les que sortir a l'exterior, fins i tot de forma sectorial, està clar que hi ha molts sectors dinàmics que l'administració té que protegir-los i estimular-los i lògicament amb el segell de "marca" Catalunya, no pot ser d'altre forma. Som una nació coneguda, molt més del que pensem, i amb diferents marques que ens ajuden com Barcelona, Barça, Miró, Gaudí,Dalí...i cal aprofitar-los, fins i tot com a tòpics propis, ja que si no hi posem els nostres ens posaran els aliens, siguin espanyols, americans, alemanys...i aleshores només podrem vendre per preu, ja que allò que ens diferencia haurà desaparegut.

Memòria Històrica..!

Feia dies que volia escriure un article sobre el controvertit tema de la memòria històrica, i ve arrel d'uns fets que varem viure al poble dels pares de l'Eva, a la Manxa.

Varem quedar amb unes amigues per anar a sopar,una d'elles militant del PP, i simpatitzant del antic règim (per dir-ho d'alguna manera) ens va dir que anéssim a sopar a un restaurant d'un familiar d'ella.

Esperant que arribes, xerrava amb l'Eva tranquil·lament, i sento "Arriba España", "Viva José Antonio", li dic a l'Eva escolta has sentit el que ha dit aquest "sujetu", li dic ha dit "Viva Jose Antonio" amb la ma enlaire, i em diu no pot ser i jo penso, tens raó no pot ser, però diria que han dit "Viva José Antonio".

Continuem xerrant i al cap d'uns minuts torno a sentir,"ahora os pongo una marcha militar y venga todos aquí con la mano levantada" i unes 10 persones seguint-li la brometa...el bar/restaurant ple de gom a gom...Ara l'Eva ho va sentir amb total claredat, al moment (era la nit de Halloween) entren 3 nois adolescents al mes pur estil americà i demanen que els regali alguna cosa, i diu:" muy bien, pero primero repetid conmigo", "arriba España, Viva José Antonio!!!" els nois varen repetir-ho i com a premi s'endugueren una ampolla de vi.

La conyeta del Viva José Antonio es repetí i decidirem marxar del restaurant malgrat havíem quedat, sortint ens trobarem les amigues, i li vaig dir clarament que allà no menjava, i que això a tot Europa era delicte i que per culpa del feixisme havia mort molta gent a Europa, em digué que no ho entenia, que el comunisme també havia matat molta gent....! Varem marxar i quedarem després per prendre una copa...

Quan tens que explicar-li a algú la diferència entre el feixisme, ideologia criminal des del primer moment, i el comunisme on hi ha hagut criminals com l'Stalin però que en absolut ha sigut mai una ideologia criminal, malgrat que moltes vegades hagi sigut dictatorial..., quan es veu com una gràcia una salutació feixista, vol dir que alguna cosa no funciona. Si algú pot tindre una ideologia com aquesta, i tindre un establiment públic i que la gent no se'n avergonyeixi, ni li digui res, quan en el poble hi han carrers com calle División Azul, que a qualsevol país d'Europa posaria l'Alcalde a la presó, vol dir...que cal molt més que una llei de memòria històrica.

Si Espanya, no es fa un plantejament seriós, de que és acceptable i què no? Espanya continuarà essent un estat que fa riure a Europa, així la setmana passada un seguidor del Racing de Santander fou detingut a París per fer una salutació feixista...és clar, allà als delinqüents els posen a la presó.

ONU

És una autèntica vergonya que l'ONU es gasti en una obra d'art, no discuteixo si ho és o sinó, 20 milions d'Euros, per molt que sigui en el context de remodelació d'un palau.Encara que hagués estat fet per Picasso, Miró o el mateix Michellangelo...senzillament és una vergonya que l'institució que es dedica a vetllar per què la gent no passi gana al món, es gasti els calers, i en concret els calers que tindrien d'anar destinats a cooperació, a fer que faci goig el Palau de l'ONU a Ginebra.

No sé qui n'és el responsable d'aquesta magna obra, però espero que el responsable dimiteixi immediatament, no hi ha cap altre sortida a un fet com aquest.

També tinc que dir, que no m'ha agradat gens veure com en Moratinos ha defensat aquest tema al parlament espanyol, d'altre banda era un tema indefensable per a mi.

Yes, We Can

Feia temps que la política no em donava alegries com la de la victòria de l'Obama a les eleccions dels Estats Units, crec sens dubte que farà un món millor, i dit així, ja és un bon motiu d'alegria.

Poques vegades en política internacional he vist tantes unanimitats al món, aquests dies he parlat amb alguns clients, i amics, i ja siguin de dretes o d'esquerres ,a Europa, tothom volia que guanyés l'Obama. Fins i tot els votants de Berlusconi a Itàlia o els del PP.

De totes formes, suposo que els hi creiem molt amb l'Obama ens en portarem algunes decepcions ja que moltes vegades no és factible fer tot el que un vol fer, i rep un país en una situació molt complicada, amb una crisi econòmica molt forta, amb risc de recessió pel 2009, amb crisi financera i immobiliària. El país immers en dues guerres d'importància al Irak i l'Afganistan una altre contra en Bin Laden. I amb potències emergents amb situació poc o gens democràtica, com són Rússia i Xina amb actituds poc amigables.

A nivell interior se li demanarà un major i millor estat del benestar, pràcticament inexistent al país i per acabar-ho d'arreglar amb un important dèficit públic...

De moment però alguns senyals positius ja els tenim, com és que sembla que es podrà tornar a investigar amb les cèl·lules mare, o la protecció dels Parcs Naturals no permeten l'extracció de petroli i així com més 200 ordres executives seran derogades de forma immediata.

Crec de totes formes que l'Obama, deixarà d'empitxorar aquest món i començarà a fer que aquest sigui més civilitzats del que ho era fins ara.

Felicitats Barack Obama, Yes We can!

Economia

Portem unes setmanes que per aquells que treballem en comerç exterior, sembla més un malson que no pas una feina.És impossible saber com acabarà el dia, i si allò que has dit al matí, al migdia ho podràs continuar mantenint.

Alhora que només anem protegint als bancs, i al sistema bancari, no fos cas que s'ensorres tot, ja sabem que els bancs malgrat que facin fallida (Déu no ho vulgui!), les hipoteques, targetes de crèdit i comissions bancaries, no se'n oblidaran de cap. Però el governs de UE tenen que assegurar que en cas que el banc faci fallida, l'estat garantirà els dipòsits... I ja no en parlem dels EUA, paradís dels neocons, que tot ho regulava el mercat i no calia fer res, no podiem interrompre el mercat...Ara resulta que l'estat ha tingut que posar l'equivalent a 2.000 USD per americà,...ben pensat a mi també m'agradaria poder treballar així, posar-me un sou de 1 milió d'eur i si la cosa no va bé, que l'empresa faci fallida...m'acomiadin..;Això si que no em toquin els calers ja cobrats....hi ha qui en diu, socialisme per a rics...doncs només falta ja que privatitzin la ideologia...

I no en parlem del petroli des de juliol, ha baixat un 40%, en canvi a la benzinera no hem notat res, caldrà veure si quan repsol i les altres petroleres, presentin beneficis gràcies a la seva "gestió" quins beneficis presentaran...en tot cas, que ningú reguli això, no fos cas que trenquéssim les lleis del mercat.

En Ramon d'Istambul

Com que hi ha hagut qui m'ha demanat de veure la part del vídeo del Bazar d'Istambul, amb en Ramon, us adjunto el vídeo perquè el veieu...

Aquest video té un parell d'anys, per lo que alguns comentaris...poden semblar una mica passats de moda...com per exemple el d'en Ronaldinho, bé no us dic res més en tot cas veieu el vídeo.

Elna

Després de la pausa del mes d'agost, ja tornem aquí i amb molt bones notícies, sembla que tot va bé a l'embaràs. I tenim la confirmació que serà una nena. La veritat és que hem passat uns dies una mica complicats amb tot l'embaràs degut a que ens varen espantar una mica durant l'agost, però sembla que ja està tot superat!

Per ara hi ha moltes possibilitats que es digui Elna, en motiu de la maternitat d'Elna, que va assistir a moltes mares, refugiades de la guerra civil. Amés el nom el trobem maco.

Aquí podeu veure la seva foto, i com va creixent.

EXPO ZARAGOZA 2008

Vaig estar la setmana passada a l'Expo Zaragoza 2008, i em va semblar molt interessant des de tots els punts de vista. El primer de tot, es l'esforç de conscienciació respecte a l'aigua i la seva escassetat, i no només això sinó també respecte a la conscienciació ecològica.

Els països hi exposen explicant com afronten el repte de l'aigua de cara al futur, hi així pots veure la importància que té aquest recurs natural, per sort abundant, però tant necessari que cal gestionar-lo com el que és una prioritat de la vida.

Varem estar tres dies i no n'hi va haver prou, segurament en necessitàvem cinc, cal veure el pavelló d'Aragó molt interessant, no només per entendre l'aigua a Aragó, sinó per entendre tota la filosofia de vida d'un poble, l'aragonès.

El pavelló d'Espanya és també molt interessant però hi han unes cues que posen els pèls de punta, varem fer 3 hores de cua, per agafar un ticket on et diuen a l' hora que entraràs.

Els espectacles són de qualitat, i abundants, en definitiva tot molt interessant...només hi ha un però, aquest és el pavelló de Catalunya, apart de l'exposició del Dr. Oliver Rodés, el vaig trobar molt fluix, crec que podríem haver fet alguna cosa millor, hi més tenint en compte que parla d'un tema tant important per a nosaltres com els recursos de l'aigua, crec sincerament que es podia haver fet molt millor.

En definitiva us encoratjo a anar i conèixer l'exposició perquè val molt la pena.

Contiuem creixent

Continuem creixent...En un mes hem multiplicat per 7 la mida...Ara ja faig 21 mm.

El Matí de Catalunya Radio

Catalunya Ràdio va néixer tenint com a model les emissores amb més prestigi d'Europa, i tenia en la BBC el seu model a imitar. La independència com a bandera, la qualitat, la informació per damunt de tot.

Sembla que ara el model a imitar ha canviat, ara el model que tenim que seguir, és el de la TVE, és a dir que cada cop que hi ha canvis de govern s'han de canviar els professionals per posar-ne de la nostre corda, i tenint la Televisió com una eina política més.

El PSC tal com varen dir fa uns mesos, calia treure la crosta nacionalista de TVC i Catalunya Ràdio, està clar que acaben de treure una part d'aquesta, però no per nacionalista sinó per independent. No es podia tolerar tenir 50o.000 oients en mans d'una persona independent, calia tindre el galliner controlat, no fos que la gent pensés pel seu compte.

L'excusa? doncs molt senzill, començar una hora abans, a les 06:00 h a veure si no vol aixecar-se tant aviat, i la segona que no era possible l 'APM, i després el programa d'en Fuentes. Es clar no poden anar 2 programes d'humor seguits. Quan el programa d'humor d'en Fuentes és absolutament infumable i més si a la mateixa franja horària, hi ha l'equivalent al Polònia a RAC1. Però es clar, en Fuentes és afí...i l 'APM, deixava en evidència els excessos del poder, fos del color que fos...i d'això no se'n pot riure, i més si ho escolten 500.000 oients. Deixar en evidència personatges com en Clos que el dia de les bicicletes va a Catalunya Radio amb cotxe oficial i dona com excusa que clar sinó no tardaria el mateix...són pecats massa grossos.

També s'acusa al programa de manca de pluralitat, de que eren tertúlies elitistes, es clar tindre a una tertúlia en Foix, Sanuy i Portabella, que potser si tots 3 pertanyen a la mateixa classe social, però el nivell d'aquesta tertúlia, era galàctica, i a mi m'agrada escoltar tertulians que m'aportin alguna cosa, i de ben segur que tots els que hem escoltat aquest programa hem participat com oients d'una tertúlia de nivell.

Crec que el PSC, plè d'autocomplaença cada cop fa més el que faria amb majoria absoluta, és a dir, deixar un país neutralitzat de qualsevol intent de pensament fora del dogma,i per damunt de tot donem-li a la gent tot ben mastegat, i que no tingui que pensar massa...aquest és el país que tenim...I que la gent miri les tertúlies dels programes del cor en lloc de les que es feien...així són les coses

Dèficit fiscal

Hi han coses que eren esperades i així s'han confirmat, Catalunya és la tercera comunitat amb major dèficit fiscal segons reconeix el propi estat tot i que la Generalitat té altres xifres que encara augmenten el dèficit fiscal, segons l'informe encarregat a uns experts.

La Comunidad de Madrid ha aprofitat l'efecte seu (moltes vegades inclús pressionant les empreses) per tindre el domicili fiscal allà,recordem el cas Gas Natural que va tindre de canviar la seu, quan era i és una empresa pensada,i muntada a Catalunya, i com aquesta unes quantes més. Però d'economia productiva res de res...

La realitat és que la economia productiva es situa al eix Mediterrani, i al eix Pirinenc (Euskadi, Rioja, Aragó). La resta té una economia subvencionada durant segles, vagi per endavant que crec amb la solidaritat interterritorial i internacional, però crec que els diners que marxen cada any i no tornen (1/3 del total, quasi res) no han sigut aprofitats de cap manera, i això és el pitjor.

Altres regions al món, si que han aprofitat els subsidis, per exemple Irlanda o Finlàndia, la economia Irlandesa va ser una economia agrícola durant segles, sense anar més lluny quan Espanya i Portugal, entraren a la antiga Comunitat Economia Europea,eren a la cua d'Europa,però els subsidis els utilitzaren per tornar a orientar la seva economia. Avui és la quarta economia de la Unió Europea.

Per si això no fos prou,des de els mitjans de comunicació espanyols s'ha dit, i es diu, que Catalunya és insolidària, que si tomba, que si gira...atiant l'anticatalanisme, en comptes de fer-se una autocrítica seriosa sobre quin enfoc econòmic té de fer-se Espanya. Quina viabilitat econòmica han de tindre Extremadura, Andalusia o les Castelles.

Com pot ser, que nosaltres tinguem la Generalitat fregant la fallida econòmica, igual que molts ajuntaments, i a d'altres parts es subvencionin coses que aquí no podem ni sommiar, com dentistes, canvi de sexe, ordinadors a les aules...etc, és clar, com aquí ens gastem tots els recursos en la llengua catalana...doncs és clar no tenim diners...!Seran poques vergonyes!

Els pocs diners que es gasten, a Catalunya per part de l'Estat no es fan tampoc pensant amb l'economia productiva, sinó com expliquem el que ha costat portar el TGV fins a l'aeroport de Barcelona i no l'hem pogut portar a Tarragona. I una altre cosa que no té perdó és que el TGV, no conecti Castelló amb Tarragona, és a dir, l'economia productiva valenciana en lloc de treure les mercaderies ràpidament cap a Europa, doncs no, ho fem passar per Madrid, perquè els funcionaris vagin a la platja...en fi..

Crec que en els propers anys l'independentisme creixerà gràcies als independentistes de Madrid que ens ajuden als que som aquí amb molta força

En serem 1 més

Tinc la satisfacció d'anunciar-vos que l'Eva està embarassada de 6 setmanes, i tenim un embrió de 3 mm.

Feia temps que l'estavem buscant i finalment podem dir que s'ha concretat!

Us anirem informant de l'evolució

Airberlin

Carta enviada a Airberlin, retornant la targeta de viatger frequent.

AIRBERLIN
Saatwinkler Damm 42-43
D-13627-BERLIN
DEUTCHSLAND
Telefon: 004901805 - 737 800
Fax: +49 (0)30 41 02 10 03




Dear Sirs,

I regret to inform you that after your considerations about the catalan language, I consider your airline as a company that does not respect me as customer, and as a person.

I am your frequent flyer number 110213995 and I would like that you cancel this card, and I already want that you delete me from your files, because I am not interested anymore in receive this information from a company that does not respect me.

If you are in the future interested in me as a customer, you just must to put your communication and website in catalan . Meanwhile I will be delighted to fly with Ryanair, Germanwings, Centralwings, Lufthansa ….

Trusting that you will not send me more advertisements by anyway including internet, post…

Best regards





Miquel Gironès
Catalan speaking flyer
miquelgirones@hotmail.com
P.D.: Attached is the frequent flyer card

Air Berlin

Arrel del menyspreu que he rebut com a catalanoparlant per part de la companyia Air-Berlin, i com a viatger freqüent d'aquesta companyia amb el numero de targeta 1102139XX del programa TOP BONUS he decidit no tornar a utilitzar més aquesta companyia fins que no canviï la seva política lingüística de menyspreu, i pugui ser atès en la meva llengua. També he decidit bloquejar al meu correu tota la publicitat que vingui d'aquesta empresa.

Retornaré la targeta amb una carta que publicaré al bloc en els propers dies.

Per viatjar a Alemanya, utilitzaré companyies com Ryanair, o Wizz Air, on no em consideren un ser inferior per tindre una llengua sense un estat al darrera,

Amés Ryanair utilitza la meva llengua a la pàgina web.

Per a mi, s'ha acabat Air-Berlin...

Viquipèdia

A principis d'any us parlava de la necessitat d'escriure articles a la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure d'internet per tal d'arribar als 100.000 escrits, avui uns mesos després puc dir amb satisfacció que ja hem arribat als més de 117.000 articles i som la quinzena llengua més emprada, érem la dissetena, i ens situem molt aprop de les llengües capdavanteres amb molts més parlants que nosaltres.

Des d'aquí vull animar-vos a participar-hi i escriure-hi, sobre els àmbits que conegueu millor, és aquesta una molt bona manera de prestigiar la nostre llengua.

Podeu accedir-hi des d'aquí,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

En Xikiliquatre, l'Eurocopa i la Selecció catalana...

El dissabte varem poder gaudir d'un nou partit de la selecció catalana, lògicament sense els internacionals per Espanya (que aquest cop en són uns quants), ni els que no han volgut anar a l'Eurocopa amb Espanya ,lògicament tampoc han volgut jugar amb la selecció catalana, sinó la pressió mediàtica s'hagués menjat un nano de disset anys.

Sembla que ara, de cara a l'any vinent podrem passar del partit de costellada a fer una festeta amb uns amics més, convidarem a Euskadi, Escòcia, i segurament Croàcia i així podrem jugar una mica més, no és que hi estigui en contra! al contrari! ja en un escrit meu fa temps proposava això mateix! Un passet és un passet! i si es confirma penso gaudir-ne!

De totes formes un servidor, només hi troba de moment al·licients en veure com els veïns fan el ridícul, amb en Xikiliquatre (com deuen haver rigut per Europa) i esperar que la "roja" faci de Xikiliquatre a l'Eurocopa (el seleccionador de fet és el més semblant que hi ha al món del futbol). Fins que no ens deixin competir oficialment, tindrem que buscar aquests al·licients....

Congrés ERC

Per ara he assistit a l'acte que han fet 3 de les candidatures que opten a la Secretaria General i a la Presidència d'ERC. Falta passar per Girona la d'en Benach.Més enllà del que ha dit cada candidatura puc dir amb satisfacció que per ara tothom ha explicat el seu programa i no hi ha hagut cap mena de desqualificació personal, ni directe ni indirectament.

Crec que l'actitud de totes les candidatures és digne d'elogi, ara només cal que tothom voti a qui cregui més capaç i després al congrés podem tindre un debat en profunditat de tots els temes de partit i de país sobre els que sens dubte cal reflexionar.I com a únic partit assembleari, tots hi podem dir-hi la nostre.

Crec sincerament que anem per molt bon camí per a mitjà termini ésser l'eix sobre el que giri la política catalana.

Llibertat Franki

Des de aquest bloc, vull solidaritzar-me amb en Franki, que és un noi que va baixar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Terrassa.Aquest fet va comportà que el jove fos condemnat a 2anys i 7 mesos de presó, i l'ha fet entrar a la presó de Can Brians.

Més enllà de l'ho folklòric que és que t'enviïn a presó per un fet com aquest i en canvi si apallisses un immigrant puguis sortir al carrer sense més. Crec que hi ha un interès en la repressió d'aquests fets tal com també varem veure amb la crema de fotografies del Rei imposat, o el que li passà a l'Èric Bertran amb l'entrada de la policia a casa seva i la imputació a l'Audiència Nacional.

Aquestes lleis, com la del ultratge a la bandera, i totes aquestes que comporten un excessiu cel dels símbols, son fruit d'un codi civil i penal que prové de temps on aquests valors es varen imposar per l'us de la violència i avui dia no té cap sentit que un jove sigui empresonat per aquest fet.

També em preocupa molt que els mitjans de comunicació pràcticament no se'n hagin fet ressò de la notícia, i això que els seus amics no paren de fer actes per tal que la gent pari atenció a aquest fet.

També considero una vergonya que des de els partits polítics catalans ningú hagi sortit a defensar en Franki...Espero que els seus companys continuiin fent soroll per tal que el tema no caigui en l'oblit i que per part dels partits polítics algú pensi que aquí també es defensa el país.

Creu de Sant Jordi

Ja feia dies que tenia ganes d'escriure un article sobre les Creus de Sant Jordi que entrega la Generalitat a aquells catalans que ho han merescut, per la seva activitat professional, de servei al país, trajectòria... al capdevall no oblidem que és el màxim guardó que pot atorgar la Generalitat.

Però anem a veure que diu el Decret 457/1981,"distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural".

Doncs per més que em miro i em remiro la llista d'aquest any (també ho podríem fer d'anys anteriors) no trobo, hi ho dic molt a desgrat, cap merit a la majoria de guardonats.No dic que no hagin tingut una bona trajectoria professional, però no els hi veig merits per esser guardonats. Tampoc entenc que la llista tingui que ser tant extensa com és. Com si anéssim tant sobrats de patriotes...

Els guardonats aquest 2008 han estat, Nolasc Acarín, Jaume Arenas, Francia Boris, Josep Cassú, Jaume Cela, Francesc Codina, Jordi Dauder, Montserrat Estil.les, Ricard Fornesa, Joaquima Júdez, Eulàlia Lledó, Antoni Lloret, Jordi Petit, Anna Maleras, Josep Maria Massons, Jordi Peix, Empar Pineda, Enric Piquet, Jacint Ros Hombravella, Mercè Sala, Rosa Serra, Jaume Sobrequés, Jose Maria Socias, Anna Tarrés, així com també algunes entitats.

Potser és dificil trobar patriotes en aquest país, però el que no em sembla correcte és entregar guardons a gent que sincerament no sé que han aportat a aquest país. Un alcalde franquista com José Maria Socias, per molt que ajudés a acabar desde dintre amb l'ajuntament franquista, el que està clar és que era un franquista, sino mai hagués sigut alcalde. La Mercè Sala, que va gestionar la RENFE i perque ningú es pensés que afavoria catalunya feia les inversions en altres territoris, gràcies a això tenim encara catenaries dels anys 30. Una seleccionadora espanyola de natació sincronitzada, calia donar aquest guardor a una seleccionadora espanyola en la situació que estem amb les seleccions catalanes que espanya no ens deixa que poguem competir.... i així podríem continuar amb la majoria de guardonats...Quina pena...

A cidade maravilhosa

No hi ha una millor descripció de Rio de Janeiro que el de Cidade Maravilhosa, no havia vist mai a la meva vida una ciutat de 7 milions d'habitants rodejada d'una natura tant exuberant com la que hi ha a Rio. És com estar dins un parc natural amb una ciutat dins. De fet, està rodejada de parcs naturals com el de Barra da Tijuca.

És com posar les muntanyes de Montserrat al mig de la selva i amés convertir-ho en una capital mundial. La història hi és present amb una personalitat pròpia tant marcada, doncs havien estat l'unica capital d'un imperi que no estava a l'hemisferi nord, va ser la capital del Imperi portuguès i l'emperador s'hi establí després de la inavisó napoleònica i després ho convertí en la capital.
Amb temperatures dolces tots l'any, platges més que generoses,i ambient festiu a dojo. Les platges actuen com a grans espais lúdics de la ciutat i els carioques hi practiquen tot tipus d'esports, són autèntics espais socials. Hi pots veure les escoles de futbol base de tots els equips més importants de Rio, com el Flamengo, Fluminense, el Botafogo...i també d'altres esports com Volei o el futbolei. Puc entendre molt bé que jugadors com Romário o Ronaldo, carioques tots dos tinguin la famosa "saudade", una paraula difícil de traduir però que podríem definir com "nostàlgia per tornar a casa"... especialment un cop han omplert bé la bosa!

Pujar al Pao de Açucar, enfront del mar i davant la badia de Rio, pots veure-hi amb claredat la bona idea que varen tindre de posar-hi un telefèric amb una parada, val la pena passar-hi unes hores mirant el mar, i veient-hi la dimensió de la ciutat.

Però si hi ha un lloc on de veritat pots veure i viure la ciutat, aquesta és el Crist Redemptor, aquí sí que tens la ciutat als teus peus, pots veure-hi tots el barris i també totes les fabeles d'aquesta ciutat incomparable. S´hi puja amb un trenet cremallera que et porta al cim del "Morro" dins un parc natural, on s'hi poden veure monos saltant d'entre la vegetació de la selva, hi tot això sense sortir de la ciutat! Si amés tens sort que faci bon dia...és la perfecció.

Els barris més moders són també excepcionals, així Copacabana i Ipanema hi pots trobar-hi les botigues més exclusives i els restaurants més glamurosos. Aquests barris foren construits a principis de segle XX com eixample de la pròpia ciutat i nous barris per les clases més benestants.Avui dia encara és així.

14 d´abril

Avui és catorze d'abril, aniversari de la proclamació de la II República, no puc evitar de dir que aquesta data ha passat quasi desapercebuda pels mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats.

L'arribada de la República va comportar el major esclat democràtic del Segle XX a la península, l'arribada dels drets individuals i col·lectius que en part i només en part es varen restablir amb el retorn de la democràcia. I és el segon cop en la història, en que els espanyols varen triar el cap de l'estat.

ERC va ser el partit que va canalitzar tota aquesta força democràtica, que comportà l'exili de la família reial que havien participat de la dictadura de Primo de Rivera, igual que va passar a Itàlia entre el Rei i Mussolini, o a Grècia...Evidentment en cap d'ells es va restaurar després la monarquia. A d' altres països, els Reis varen estar al costat del poble durant la II Guerra Mundial i varen continuar després com democràcies parlamentaries, com a Holanda, Dinamarca o el Regne Unit.

Els avanços socials que comportà i avui ens semblen normals, com el vot de les dones, l'estat de dret i les polítiques socials eren quelcom que aquells que tenien el poder històricament, principalment militars, església i oligarques; acostumats com estaven a fer el que volien no podien acceptar.

La democràcia i la República també tingué enemics interiors com eren el grups dits de llibertaris que senzillament eren assassins que es dedicaven a matar qui no pensava com ells. També hi hagué llibertaris compromesos amb els drets humans circumstància que també cal dir.

Amb la perspectiva del temps, és molt trist de veure que aquells drets socials i nacionals han quedat substancialment minvats i potser encara trigarem anys en tornar-los a aconseguir, però hi continuarem treballant

Liberals i Conservadors

Ja fa temps, que escolto per parts interessades un desconeixament-confusió respecte a qui és i què són les polítiques lliberals i quines les conservadores.

Des de el PP i els mitjans afins, s'intenta parlar o dir, que volen una política lliberal, però la veritat és que en les seves explicacions ideològiques, no es veu per enlloc. Suposo que prefereixen ser lliberals ja que això els hi dona un plus de modernitat, que el conservadorisme està molt associat a la naftalina .Està clar que és un partit conservador, i l'únic que no en tenen és el nom, ja que es volen anomenar com lliberals.

Per exemple, com a lliberals convençuts hi trobaríem com un dels seus exponents el Professor Sala-Martín qui s'anomena lliberal i a fe que ho és. En tots els seus posicionaments, manifesta sempre que té que ser el mercat qui ho reguli tot, que l'estat té que ser el mínim possible, etc..Valors del liberalisme. Al altre cantó ens trobem els conservadors de tota la vida, que han crescut gràcies als oligopolis, com el d' ENDESA amb el Sr. Pizarro i molts altres al capdavant.

Per a un lliberal, quasi per definició, el patriotisme no es una cosa fonamental, de la mateixa forma que tampoc ho és la religió, ni els valors tradicionals de la societat. I sens dubte aquest són les bases en la que la dreta espanyola s'aguanta. És a dir, en el conservadorisme no pas en el liberalisme.

Aquests nerviosisme per no voler ser conservador, no només ho trobem al PP sinó també a la gran majoria de mitjans de comunicació afins. Ja seria hora que algú, els hi expliqués...

Aigua

Recordo una de les meves primeres classes a la Universitat, on el professor de Teoria Econòmica Gonçal Bernardos ens explicava la diferencia entre el valor econòmic i el valor real d'un bé. I com a exemple, posava l'aigua com a un dels bens amb major valor real, comparant-lo amb bens amb un alt valor econòmic degut a la seva escassetat. És l'escassetat o abundància d'un bé,el que en determina el seu valor real.

L'aigua és sens dubte el valor més necessari, ja no només pel desenvolupament econòmic d'una societat, sinó també per la pròpia supervivència d'aquesta. Amb tot l'aigua és un bé abundant, però no suficientment abundant per cobrir les necessitats bàsiques,les econòmiques, les expectatives de creixement econòmic i les que no ho són tant. Per tant, podem estar segurs, que aquesta serà una de les fonts de conflictes, no només a casa nostre sinó al món.

Avui i en els propers anys, tindrem que fer front al repartiment de l'aigua i cal que ens ho prenguem amb gran responsabilitat, més enllà de la situació puntual de si a la tardor tindrem aigua o hi hauran restriccions. Des de que hi ha el decret de sequera, la població hem començat a disminuir el consum d'aigua, cosa que demostra la responsabilitat de la gent amb aquests temes, malgrat que sempre hi haurà qui la malbarata a la banyera, la rentadora, o rentant el cotxe, ara cal que qui ens governa, facin el mateix i governin i no només tinguem sol.lucions per superar aquesta crisi, que d'altre banda és pot sol.lucionar en qualsevol moment si es posa a ploure, sinó que les sol.lucions a llarg termini siguin les suficients, sostenibles i que ens permetin continuar creixent econòmicament,com a font del benestar social.

Sembla que amb les desalinitzadores que hi han construint-se, el problema quedarà resolt, esperem que sigui així.

Màntova

Abans de Setmana Santa vaig estar de viatge per Itàlia, un país que em té el cor robat i on en general sempre m´hi he sentit molt agust.

Vaig estar mitja setmana visitant el nord del país i la resta vaig estar pel sud i Roma, és a dir, que vaig estar força actiu. Normalment tindria que dormir a Milà quan sóc al nord del país, però intento sempre evitar aquesta gran ciutat, ja que la considero sense atractius. En canvi molt a prop de Milà hi ha un munt de ciutats petites i mitjanes que són molt agradables, com Pavia, Como, Bergamo...etc totes elles molt més boniques i agradables i sense el problema del trànsit que té la capital llombarda.

Hi ha una ciutat del nord que m'agrada especialment, i és Màntova, que és una ciutat on es viu la història de forma especial, i té un nucli històric absolutament espectacular on a diferència d'altres ciutats italianes es cuida molt més el vianant ja sigui turista o ciutadà.

El final del viatge vaig passar per Roma, ciutat que mai gosaria parlar-ne malament, però amb comparació amb el nord pots veure-hi una diferència en com tractar el turista, a Roma sempre tens la sensació que si poden s'aprofiten que vens de fora, només com exemple dues canyes prop de la Fontana di Trevi 12 Euros, i no és que el bar cuidessin gaire els detalls sinó més aviat el contrari.

Eleccions

Ja fa uns dies que estic reflexionant sobre els resultats d'ERC a les darreres eleccions, i les primeres reflexions que em sorgeixen són les següents.

a) Els resultats no són tant dolents com semblen ja que es fins a cert punt llògic que després del resultat a les darreres eleccions al Congrés hi tenia que haber-hi una baixada en els resultats. Si tenim en compte el conjunt d'eleccions aquestes han estat les segones millors per ERC al Congrés des de la transició.

b) Cal fer una autocrítica seriosa, ja que portem vàries eleccions baixant i aquesta baixada es deu de forma clara a les actuacions a nivell nacional que ens porten a aquest descens de vots. I hi ha una responsabilitat directa de la direcció nacional en aquesta baixada.

c) Cal que les persones que ocupen els càrrecs siguin sempre els millors dins el partit deixant de banda les amistats i les fidelitats inquestionables com a eina per escollir les persones com càrrecs de confiança, càrrecs intermitjos....

d) El partit és un partit sòlid i amb ganes de mirar al futur, i té que ser i serà la militància qui decidirà cap on hem d'anar.

e) Els mitjans de comunicació, sempre explicaran amb tot detall totes les dicrepàncies cosa que em sembla correcte, la llàstima és que no sigui així també amb tots.

f) Les dicrepancies i el resultats del congrés no té perquè comportar que perdem militants que en l'actualitat formen part de la direcció nacional, ja que tots sóm necessaris en aquest projecte.

Monestir de Sant Benet

Aquest cap de setmana passat vam tindre el plaer de descobrir el Monestir de Sant Benet, va ser un troballa molt interessant des de molts punts de vista.

Tot i ser Patrimoni Nacional des de l´any 1932, estava en una certa decadència fins que va ser restaurat per Caixa de Manresa, que hi ha fet un treball excepcional.

El conjunt inclou la part Medieval i la part Modernista, a la part Medieval es veu com el Monestir va ser utilitzat pels monjos fins a la desamortització de Mendizával, que va fer que estigués en el oblid fins que la família del pintor Ramón Casas la comprà com a residència d'estiu.

Els Casas restauraren amb Puig i Cadafalch, l'antic Monestir. Això fa que avui sigui un lloc molt interessant on es junta l' època medieval amb el modernisme.

ERC - PP

Els resultats de les enquestes diuen que a Girona, el PP s'endurà el Diputat que ara té ERC i que anirà a parar a les files d'en Mariano.

Queden pocs dies per les eleccions i és molt important la mobilització, perquè com deia fa uns dies, el fet de que el PP s'emporti el Diputat d'ERC, en aquest cas en Joan Puig, depèn de que aquella gent que va anar a votar la darrera vegada ho torni a fer ara, el vot del PP és molt fidel i previsible.

A nivell estatal totes les enquestes diuen que el resultat anirà molt estret entre PSOE i PP, per lo que els Diputats d'ERC poden ser decisius.

Iguaçú

Hi han llocs on s´omplen els sentits de forma incomparable, i no n´hi han gaires on pots sentir-te així i les cataractes del riu Iguaçú n´és un d´ells. Només comparables al món amb les del Llac Victòria. No sóc capaç de recordar una natura com aquesta en cap altre viatge, potser la glacera del Jungfraujoch a Suïssa em va provocar sentiments semblants.

La fressa que fa el riu en caure des de el cel (són 90 mts d´alçària) caient de forma harmoniosa i constant porten a una pau interior ja que només s´escolta el soroll que fa en espetegar contra les roques sota la cataracta. Els més de 300 salts d´aigua al voltant del principal fa sentir-te com al Liceu de la natura, on hi ha un escenari principal però per l´acústica del lloc poden sentir-se petites músiques laterals de les petites cataractes, que es sincronitzen entre si.

L´olor a aigua, i el sentir-se amarat del riu, t´aporta una energia que cada cop que hi penses et revitalitza. Sens dubte després de la visita sortiràs ben moll i carregat d´aquesta energia, ja que l´humitat ambiental és altíssima i sembla que hi plogui constantment. El riu en allunyar-se de la cataracta va agafant una parsimònia, plena de la seguretat de sentir-se valent i segur de no poder ésser aturat per res, ni per ningú, amb un color groguenc intens que en delata les turbulències passades i el moviment de sediments tant rics, riu avall fins al mar de la plata, per donar riquesa als terrenys per on passa.

Si veus el conjunt des de el lloc brasiler, tens un quadre inoblidable, com els millors quadres de natura del segle XIX amb l´expressivitat de la natura en la seva màxima potència.

Hi ha una excursió força interessant des de el cantó brasiler que pots anar pujant pel riu fins a trobar-te l'espectacle de cara, és el Macuco Safari, molt recomanable de fer, on amb un trenet t´endinsant a la selva, veus petits salts d´aigua interiors i arribes a un embarcador des d´on et porten riu amunt.

Els ocells hi són presents amb espècies absolutament desconegudes per nosaltres, només la presència de Tucans ens porta als records de petits, quan ens ensenyaven aquestes aus exòtiques amb becs que semblen sintètics de tant perfectes. També hi ha mamífers totalment desconeguts per nosaltres que és deixen veure exhibint-se segurs de l´interès del turista bocabadat.

Deixant de banda el nucli principal, el conjunt està ple de senders on pots sentir la pau de la natura, i on el riu queda totalment silenciat per l´omnipresència de l´exuberant natura.

Des de el cantó argentí, canvies de posició i passes de ser l' espectador a ésser l´artista del espectacle podent pràcticament tocar l'aigua i situant-te al capdamunt de la cataracta, on pots veure com aquell inacabable doll d'aigua cau des d'una alçària que no en permet veure el final, ja que quan arriba abaix crea un garbuix d'aigües i sons que sembla que puguis controlar, et sents sens dubte al cim del món.