30.12.07

Selecció Catalana



Després de veure ahir el partit de la selecció catalana em va semblar un petit pas endavant, tot i que molt petit, ho va ser. Acostumo a anar a veure la selecció al camp des de fa molt de temps, crec que la primera vegada va ser l´any 1993 en un partit de Rugbi Catalunya-República Txeca, amb poc més de 100 persones a les graderies del Lluís Companys.

El meu optimisme d´ahir, ve pel fet, que aquest camí encetat del desplaçament és la via a continuar, es el camí que ara tindríem que començar a potenciar. Per exemple, si en aquestes mateixes dates féssim un triangular amb Irlanda a Dublín i Euskal Herria. Molta gent s´hi apuntaria, també bascos i portaríem la reivindicació als mitjans de comunicació estrangers, en definitiva a internacionalitzar la reivindicació.

El desplaçament amb avió de baix cost, xàrters podria ser relativament econòmic i molta gent hi veuria l´afegit de fer turisme. I qui diu, Irlanda, podem dir, Gal.les, Escòcia o Holanda...o partits de preparació per Eurocopes o Mundials d´altres seleccions, crec que es podria fer i seria un pas endavant clar. Estic segur, que a Dublín o Cardiff, estarien molt contents de veure jugadors, com Xavi, Puyol, Oleguer, Valdés i també per part dels nacionalistes d´aquests països podrien fer reivindicació nacional.

A nivell esportiu es podria fer una convocatòria amplia de jugadors, per tal que cap club es queixés perquè es té que jugar masses partits.

Està clar, que ara s´ha de fer una passa endavant en aquest camí...

29.12.07

Pakistan



Feia dies que seguia l´actualitat del Pakistan, especialment des de l´arribada de la Benazir Bhutto al seu país, després d´anys d´auto exili, i em semblava com una esperança molt sòlida en la democratització del país i en l´estabilitat de la zona.

Benazir Bhutto fou ja presidenta dues vegades, la primera el 1988 i la segona del 1993 al 1996, va ser la persona més jove que dirigia un país musulmà i també la primera dona en fer-ho. Era la dirigent del (PPP), un partit de centre-esquerra del Pakistan que fundà el seu pare, qui fou penjat...

Estic segur que hagués tornat a ser escollida pel poble per dirigir el futur del país, ja de per si prou complicat. Ara amb la seva desaparició, s´obren molts interrogants en la política del Pakistan i també d´Àsia. Començant per les eleccions que es tenen que celebrar el mes de Gener i ja hi han anunciats boicots per part de l´altre partit de l´oposició, enemic radical de Musharraf.

Tot això, en un context on el risc d´islamització radical està molt aprop, els talibans sorgeixen bàsicament del Pakistan, i es refugien en l´actualitat a la frontera amb l´Afganistan. I on des de, el govern Bush es va donar suport a que disposessin de l´arma nuclear. Quasi es declara la guerra a l´Iran per aquest tema i ara podria haber-hi un estat islamista amb aquesta arma de destrucció massiva...Tindrem que anar seguint, com evolucionen les coses al Pakistan, perque per molt lluny que ens sembli que està el Pakistan, ens afecta molt d´aprop...

18.12.07

Brasil
















Brasil, és un país molt interessant de visitar, ja sigui pels seus paratges naturals que són espectaculars, com per les persones i la seva forma particular d´entendre la vida, com per els moviments polítics i socials que els han afectat al llarg de l´història i que sens dubte els hi ha marcat el caràcter.

Degut a la meva feina, tinc l´oportunitat de seguir el Brasil de molt aprop, i ara m´agradaria fer un primer esment al Brasil com a destinació turística, i que pugui ajudar una mica a aquelles persones que tinguin previst fer un viatge a aquest gran país. M´agradarà fer-ne d´altres, parlant de la situació política, social o la forma d´entendre la vida del brasiler.










Qui vulgui fer un viatge al Brasil, i el seu vol aterri directament a Sao Paulo, li diria que aquesta ciutat no és de les més boniques que hi ha al Brasil, però si el vostre vol hi aterra, és una ciutat on es poden fer algunes compres,i hi han restaurants realment molt interessants i molt cosmopolites.L´únic problema és per aquells a qui els hi agradi l´enologia, es trobaran que és molt car el beure vi, tant en un Restaurant com comprant-lo en la botiga. I moltes vegades tens de fer un bon sopar amb cervesa o caipirinha...El preu d´una ampolla de vi normaleta al restaurant, està als 20 Eur, si hi esteu molts dies us acabareu adaptant...especialment perque acostuma a fer-hi calor... i la caipirinha és deliciosa, res a veure amb les que podem trobar per aquí.










Nosaltres varem visitar, Guarujá que es una ciutat turística, amb platges amplies i amb una molt bona climatologia i és juntament amb Santos la platja més habitual dels paulistes, malgrat estar totalment urbanitzat les platges són impressionants.Si continues pujant vora el mar direcció nord arribes a Ilhabela. Visitant l´illa tens la sensació que en qualsevol moment, veuràs vaixells pirates, corsaris i caraveles.














Per arribar a l´illa teniu que agafar una barca que us portarà fins a l´illa des d´on podreu fer les excursions que us agradin.










Cal que aneu amb molt de compte amb els "Borrachudos", no són veïns que s´han passat amb la caipirinha, sino que són uns mosquits molt petits, que si et piquen els recordaràs tot el viatge, per tant aneu amb comte!


Aquesta illa, és una Reserva de la Biosfera, declarada per la Unesco el 1977, i hi ha protegit el 78% del total de la illa.




Un cop aquí, hi han molts salts d´aigua (cachoeiras), ja que l´illa és molt muntanyosa, tenint diferents pics amb més de mil metres d´alçada. També es pot caminar per diferents senders (trilhas) que hi han per anar descobrint la flora i la fauna autòctona. És un dels pocs llocs on encara hi ha Mata Atlántica, és a dir, Selva tropical verge on mai s´ha tallat cap arbre i l´home no hi ha accedit ja que es molt espessa.


A moltes platges, només s´hi pot accedir, per mar o per senders molt tancats per la Selva, quan ho visites tens la sensació d´estar en lloc privilegiat.