20.12.08

La Campània


Hi ha una regió a Itàlia, anomenada la Campània, la capital de qual és Nàpols, que cada cop m'impresiona més. Aquest any des de l'estiu hi he estat 3 cops i ja hi havia estat anteriorment.

L'interior em recorda tant a la Toscana, malgrat que no esta tot ben endreçat com ho està a la Toscana, amb pobles tots de pedra, tot i que algunes cases es cauen, amb un paratge amb els Apenins, que són parc Natural,i un conjunt de turons de pedra amb els seus corresponents castells i pobles...que fa que cada cop em sorprengui més. També a Caserta amb la Reggia di Caserta, el palau, residència dels borbons al Regne de Nàpols forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.

La costa ja ni en parlem, la costa amalfitana amb les illes de Capri, Ischia o les ciutats costaneres de Salerno o el mateix Nàpols.

A Nàpols amb el seu patrimoni històric, amb el Vesubi al fons, exercint el lideratge sobre la ciutat, deixant la falda del volcà per la ciutat. I com és la ciutat,amb els llençols estesos al balcó, només per això ja val la pena veure la ciutat. Sense oblidar-se del castell Nou.

Pels que ens agrada la història que dir, de les ruïnes de Pompeia, on es pot veure la gent petrificada de l'explosió del volcà...

10.12.08

La internacionalització de l'empresa catalana


El motiu d'aquest escrit, és seguint la línia argumental de l' Albert Castellanos, en referència a un article publicat al País, pel President de Freixent, i també President de la Asociación Española de Marcas Renombradas.

La internacionalització de les empreses catalanes és quelcom fonamental alhora de pensar sobre quines bases fonamentarem l'economia catalana del futur i indiscutiblement passa pel coneixement i la internacionalització de la nostre economia.

Internacionalitzar l'economia vol dir, aconseguir que allò que fins ara consideràvem el nostre mercat domèstic, passi a tindre un pes percentual el més petit possible i que per a una empresa de Girona, sigui igual de senzill vendre a Barcelona,Marsella, Madrid o Roma. Sense tindre en compte conceptes anacrònics com la facilitat idiomàtica o la proximitat física.

Llegint l'article d'El País, fa riure que una empresa amb el potencial de Freixenet, tingui la poca presència internacional que té, basada sobretot en el mercat dels EUA i en una política de preus baixos, malgrat tenir productes de qualitat per anar a vendre a tots els mercats, també al dels EUA de gama alta, el Sudamèrica, l'alemany, i els Asiàtics amb Japó, Corea, Xina i l'India al capdevant.

Com diu l'article les empreses espanyoles que representa, com "renombradas" han basat la seva expansió en la facilitat idiomàtica i no pas en les oportunitats de negoci, aquesta és l'explicació per la que les "empresas renombradas" van escollir Amèrica Llatina i no pas el món com tindria d'haver estat. Aquest és un error força important en la internacionalització.

Si la internacionalització que tenim que seguir, és la basada ens uns orígens que res tenen a veure amb el del cava, com el del anunci de Freixenet, a part de la confusió que crea als consumidors, fa perdre la força del producte basat en la mediterrània, terra de vinya, i associada al món llatí clàssic i sembla més un anunci d'un "Fino" o una "Manzanilla" que no pas un cava. Si l'anunci és així i així surten als mercats exterior, aquesta confusió es traslladarà directament al consumidor nordamericà i dificilment ho identificarà com un cava, sinó com un altre producte. I això que ell anomena "marca" no ho aprofiten amb tot el potencial que té.

A banda d'això, també potser que comencem a dir les coses pel seu nom, i que el productes que ens representen si el tenim que comprar que com a mínim ens hi podem sentir identificats amb el producte que anem a prendre. I el catalans potser tenim que començar a demanar aquestes coses com a consumidors.

L'administració també hi té un paper molt important, que és facilitar plataformes amb les que sortir a l'exterior, fins i tot de forma sectorial, està clar que hi ha molts sectors dinàmics que l'administració té que protegir-los i estimular-los i lògicament amb el segell de "marca" Catalunya, no pot ser d'altre forma. Som una nació coneguda, molt més del que pensem, i amb diferents marques que ens ajuden com Barcelona, Barça, Miró, Gaudí,Dalí...i cal aprofitar-los, fins i tot com a tòpics propis, ja que si no hi posem els nostres ens posaran els aliens, siguin espanyols, americans, alemanys...i aleshores només podrem vendre per preu, ja que allò que ens diferencia haurà desaparegut.

2.12.08

Memòria Històrica..!


Feia dies que volia escriure un article sobre el controvertit tema de la memòria històrica, i ve arrel d'uns fets que varem viure al poble dels pares de l'Eva, a la Manxa.

Varem quedar amb unes amigues per anar a sopar,una d'elles militant del PP, i simpatitzant del antic règim (per dir-ho d'alguna manera) ens va dir que anéssim a sopar a un restaurant d'un familiar d'ella.

Esperant que arribes, xerrava amb l'Eva tranquil·lament, i sento "Arriba España", "Viva José Antonio", li dic a l'Eva escolta has sentit el que ha dit aquest "sujetu", li dic ha dit "Viva Jose Antonio" amb la ma enlaire, i em diu no pot ser i jo penso, tens raó no pot ser, però diria que han dit "Viva José Antonio".


Continuem xerrant i al cap d'uns minuts torno a sentir,"ahora os pongo una marcha militar y venga todos aquí con la mano levantada" i unes 10 persones seguint-li la brometa...el bar/restaurant ple de gom a gom...Ara l'Eva ho va sentir amb total claredat, al moment (era la nit de Halloween) entren 3 nois adolescents al mes pur estil americà i demanen que els regali alguna cosa, i diu:" muy bien, pero primero repetid conmigo", "arriba España, Viva José Antonio!!!" els nois varen repetir-ho i com a premi s'endugueren una ampolla de vi.
La conyeta del Viva José Antonio es repetí i decidirem marxar del restaurant malgrat havíem quedat, sortint ens trobarem les amigues, i li vaig dir clarament que allà no menjava, i que això a tot Europa era delicte i que per culpa del feixisme havia mort molta gent a Europa, em digué que no ho entenia, que el comunisme també havia matat molta gent....! Varem marxar i quedarem després per prendre una copa...

Quan tens que explicar-li a algú la diferència entre el feixisme, ideologia criminal des del primer moment, i el comunisme on hi ha hagut criminals com l'Stalin però que en absolut ha sigut mai una ideologia criminal, malgrat que moltes vegades hagi sigut dictatorial..., quan es veu com una gràcia una salutació feixista, vol dir que alguna cosa no funciona. Si algú pot tindre una ideologia com aquesta, i tindre un establiment públic i que la gent no se'n avergonyeixi, ni li digui res, quan en el poble hi han carrers com calle División Azul, que a qualsevol país d'Europa posaria l'Alcalde a la presó, vol dir...que cal molt més que una llei de memòria històrica.

Si Espanya, no es fa un plantejament seriós, de que és acceptable i què no? Espanya continuarà essent un estat que fa riure a Europa, així la setmana passada un seguidor del Racing de Santander fou detingut a París per fer una salutació feixista...és clar, allà als delinqüents els posen a la presó.