10.10.08

Economia


Portem unes setmanes que per aquells que treballem en comerç exterior, sembla més un malson que no pas una feina.És impossible saber com acabarà el dia, i si allò que has dit al matí, al migdia ho podràs continuar mantenint.

Alhora que només anem protegint als bancs, i al sistema bancari, no fos cas que s'ensorres tot, ja sabem que els bancs malgrat que facin fallida (Déu no ho vulgui!), les hipoteques, targetes de crèdit i comissions bancaries, no se'n oblidaran de cap. Però el governs de UE tenen que assegurar que en cas que el banc faci fallida, l'estat garantirà els dipòsits... I ja no en parlem dels EUA, paradís dels neocons, que tot ho regulava el mercat i no calia fer res, no podiem interrompre el mercat...Ara resulta que l'estat ha tingut que posar l'equivalent a 2.000 USD per americà,...ben pensat a mi també m'agradaria poder treballar així, posar-me un sou de 1 milió d'eur i si la cosa no va bé, que l'empresa faci fallida...m'acomiadin..;Això si que no em toquin els calers ja cobrats....hi ha qui en diu, socialisme per a rics...doncs només falta ja que privatitzin la ideologia...

I no en parlem del petroli des de juliol, ha baixat un 40%, en canvi a la benzinera no hem notat res, caldrà veure si quan repsol i les altres petroleres, presentin beneficis gràcies a la seva "gestió" quins beneficis presentaran...en tot cas, que ningú reguli això, no fos cas que trenquéssim les lleis del mercat.

Cap comentari: