Avui és catorze d'abril, aniversari de la proclamació de la II República, no puc evitar de dir que aquesta data ha passat quasi desapercebuda pels mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats.L'arribada de la República va comportar el major esclat democràtic del Segle XX a la península, l'arribada dels drets individuals i col·lectius que en part i només en part es varen restablir amb el retorn de la democràcia. I és el segon cop en la història, en que els espanyols varen triar el cap de l'estat.
ERC va ser el partit que va canalitzar tota aquesta força democràtica, que comportà l'exili de la família reial que havien participat de la dictadura de Primo de Rivera, igual que va passar a Itàlia entre el Rei i Mussolini, o a Grècia...Evidentment en cap d'ells es va restaurar després la monarquia. A d' altres països, els Reis varen estar al costat del poble durant la II Guerra Mundial i varen continuar després com democràcies parlamentaries, com a Holanda, Dinamarca o el Regne Unit.
Els avanços socials que comportà i avui ens semblen normals, com el vot de les dones, l'estat de dret i les polítiques socials eren quelcom que aquells que tenien el poder històricament, principalment militars, església i oligarques; acostumats com estaven a fer el que volien no podien acceptar.
La democràcia i la República també tingué enemics interiors com eren el grups dits de llibertaris que senzillament eren assassins que es dedicaven a matar qui no pensava com ells. També hi hagué llibertaris compromesos amb els drets humans circumstància que també cal dir.
Amb la perspectiva del temps, és molt trist de veure que aquells drets socials i nacionals han quedat substancialment minvats i potser encara trigarem anys en tornar-los a aconseguir, però hi continuarem treballant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada