30.12.07

Selecció Catalana



Després de veure ahir el partit de la selecció catalana em va semblar un petit pas endavant, tot i que molt petit, ho va ser. Acostumo a anar a veure la selecció al camp des de fa molt de temps, crec que la primera vegada va ser l´any 1993 en un partit de Rugbi Catalunya-República Txeca, amb poc més de 100 persones a les graderies del Lluís Companys.

El meu optimisme d´ahir, ve pel fet, que aquest camí encetat del desplaçament és la via a continuar, es el camí que ara tindríem que començar a potenciar. Per exemple, si en aquestes mateixes dates féssim un triangular amb Irlanda a Dublín i Euskal Herria. Molta gent s´hi apuntaria, també bascos i portaríem la reivindicació als mitjans de comunicació estrangers, en definitiva a internacionalitzar la reivindicació.

El desplaçament amb avió de baix cost, xàrters podria ser relativament econòmic i molta gent hi veuria l´afegit de fer turisme. I qui diu, Irlanda, podem dir, Gal.les, Escòcia o Holanda...o partits de preparació per Eurocopes o Mundials d´altres seleccions, crec que es podria fer i seria un pas endavant clar. Estic segur, que a Dublín o Cardiff, estarien molt contents de veure jugadors, com Xavi, Puyol, Oleguer, Valdés i també per part dels nacionalistes d´aquests països podrien fer reivindicació nacional.

A nivell esportiu es podria fer una convocatòria amplia de jugadors, per tal que cap club es queixés perquè es té que jugar masses partits.

Està clar, que ara s´ha de fer una passa endavant en aquest camí...