El motiu d'aquest escrit, és seguint la línia argumental de l' Albert Castellanos, en referència a un article publicat al País, pel President de Freixent, i també President de la Asociación Española de Marcas Renombradas.
La internacionalització de les empreses catalanes és quelcom fonamental alhora de pensar sobre quines bases fonamentarem l'economia catalana del futur i indiscutiblement passa pel coneixement i la internacionalització de la nostre economia.
Internacionalitzar l'economia vol dir, aconseguir que allò que fins ara consideràvem el nostre mercat domèstic, passi a tindre un pes percentual el més petit possible i que per a una empresa de Girona, sigui igual de senzill vendre a Barcelona,Marsella, Madrid o Roma. Sense tindre en compte conceptes anacrònics com la facilitat idiomàtica o la proximitat física.
Llegint l'article d'El País, fa riure que una empresa amb el potencial de Freixenet, tingui la poca presència internacional que té, basada sobretot en el mercat dels EUA i en una política de preus baixos, malgrat tenir productes de qualitat per anar a vendre a tots els mercats, també al dels EUA de gama alta, el Sudamèrica, l'alemany, i els Asiàtics amb Japó, Corea, Xina i l'India al capdevant.
Com diu l'article les empreses espanyoles que representa, com "renombradas" han basat la seva expansió en la facilitat idiomàtica i no pas en les oportunitats de negoci, aquesta és l'explicació per la que les "empresas renombradas" van escollir Amèrica Llatina i no pas el món com tindria d'haver estat. Aquest és un error força important en la internacionalització.
Si la internacionalització que tenim que seguir, és la basada ens uns orígens que res tenen a veure amb el del cava, com el del anunci de Freixenet, a part de la confusió que crea als consumidors, fa perdre la força del producte basat en la mediterrània, terra de vinya, i associada al món llatí clàssic i sembla més un anunci d'un "Fino" o una "Manzanilla" que no pas un cava. Si l'anunci és així i així surten als mercats exterior, aquesta confusió es traslladarà directament al consumidor nordamericà i dificilment ho identificarà com un cava, sinó com un altre producte. I això que ell anomena "marca" no ho aprofiten amb tot el potencial que té.
A banda d'això, també potser que comencem a dir les coses pel seu nom, i que el productes que ens representen si el tenim que comprar que com a mínim ens hi podem sentir identificats amb el producte que anem a prendre. I el catalans potser tenim que començar a demanar aquestes coses com a consumidors.
L'administració també hi té un paper molt important, que és facilitar plataformes amb les que sortir a l'exterior, fins i tot de forma sectorial, està clar que hi ha molts sectors dinàmics que l'administració té que protegir-los i estimular-los i lògicament amb el segell de "marca" Catalunya, no pot ser d'altre forma. Som una nació coneguda, molt més del que pensem, i amb diferents marques que ens ajuden com Barcelona, Barça, Miró, Gaudí,Dalí...i cal aprofitar-los, fins i tot com a tòpics propis, ja que si no hi posem els nostres ens posaran els aliens, siguin espanyols, americans, alemanys...i aleshores només podrem vendre per preu, ja que allò que ens diferencia haurà desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada