A cidade maravilhosa

No hi ha una millor descripció de Rio de Janeiro que el de Cidade Maravilhosa, no havia vist mai a la meva vida una ciutat de 7 milions d'habitants rodejada d'una natura tant exuberant com la que hi ha a Rio. És com estar dins un parc natural amb una ciutat dins. De fet, està rodejada de parcs naturals com el de Barra da Tijuca.

És com posar les muntanyes de Montserrat al mig de la selva i amés convertir-ho en una capital mundial. La història hi és present amb una personalitat pròpia tant marcada, doncs havien estat l'unica capital d'un imperi que no estava a l'hemisferi nord, va ser la capital del Imperi portuguès i l'emperador s'hi establí després de la inavisó napoleònica i després ho convertí en la capital.
Amb temperatures dolces tots l'any, platges més que generoses,i ambient festiu a dojo. Les platges actuen com a grans espais lúdics de la ciutat i els carioques hi practiquen tot tipus d'esports, són autèntics espais socials. Hi pots veure les escoles de futbol base de tots els equips més importants de Rio, com el Flamengo, Fluminense, el Botafogo...i també d'altres esports com Volei o el futbolei. Puc entendre molt bé que jugadors com Romário o Ronaldo, carioques tots dos tinguin la famosa "saudade", una paraula difícil de traduir però que podríem definir com "nostàlgia per tornar a casa"... especialment un cop han omplert bé la bosa!

Pujar al Pao de Açucar, enfront del mar i davant la badia de Rio, pots veure-hi amb claredat la bona idea que varen tindre de posar-hi un telefèric amb una parada, val la pena passar-hi unes hores mirant el mar, i veient-hi la dimensió de la ciutat.

Però si hi ha un lloc on de veritat pots veure i viure la ciutat, aquesta és el Crist Redemptor, aquí sí que tens la ciutat als teus peus, pots veure-hi tots el barris i també totes les fabeles d'aquesta ciutat incomparable. S´hi puja amb un trenet cremallera que et porta al cim del "Morro" dins un parc natural, on s'hi poden veure monos saltant d'entre la vegetació de la selva, hi tot això sense sortir de la ciutat! Si amés tens sort que faci bon dia...és la perfecció.

Els barris més moders són també excepcionals, així Copacabana i Ipanema hi pots trobar-hi les botigues més exclusives i els restaurants més glamurosos. Aquests barris foren construits a principis de segle XX com eixample de la pròpia ciutat i nous barris per les clases més benestants.Avui dia encara és així.

14 d´abril

Avui és catorze d'abril, aniversari de la proclamació de la II República, no puc evitar de dir que aquesta data ha passat quasi desapercebuda pels mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats.

L'arribada de la República va comportar el major esclat democràtic del Segle XX a la península, l'arribada dels drets individuals i col·lectius que en part i només en part es varen restablir amb el retorn de la democràcia. I és el segon cop en la història, en que els espanyols varen triar el cap de l'estat.

ERC va ser el partit que va canalitzar tota aquesta força democràtica, que comportà l'exili de la família reial que havien participat de la dictadura de Primo de Rivera, igual que va passar a Itàlia entre el Rei i Mussolini, o a Grècia...Evidentment en cap d'ells es va restaurar després la monarquia. A d' altres països, els Reis varen estar al costat del poble durant la II Guerra Mundial i varen continuar després com democràcies parlamentaries, com a Holanda, Dinamarca o el Regne Unit.

Els avanços socials que comportà i avui ens semblen normals, com el vot de les dones, l'estat de dret i les polítiques socials eren quelcom que aquells que tenien el poder històricament, principalment militars, església i oligarques; acostumats com estaven a fer el que volien no podien acceptar.

La democràcia i la República també tingué enemics interiors com eren el grups dits de llibertaris que senzillament eren assassins que es dedicaven a matar qui no pensava com ells. També hi hagué llibertaris compromesos amb els drets humans circumstància que també cal dir.

Amb la perspectiva del temps, és molt trist de veure que aquells drets socials i nacionals han quedat substancialment minvats i potser encara trigarem anys en tornar-los a aconseguir, però hi continuarem treballant

Liberals i Conservadors

Ja fa temps, que escolto per parts interessades un desconeixament-confusió respecte a qui és i què són les polítiques lliberals i quines les conservadores.

Des de el PP i els mitjans afins, s'intenta parlar o dir, que volen una política lliberal, però la veritat és que en les seves explicacions ideològiques, no es veu per enlloc. Suposo que prefereixen ser lliberals ja que això els hi dona un plus de modernitat, que el conservadorisme està molt associat a la naftalina .Està clar que és un partit conservador, i l'únic que no en tenen és el nom, ja que es volen anomenar com lliberals.

Per exemple, com a lliberals convençuts hi trobaríem com un dels seus exponents el Professor Sala-Martín qui s'anomena lliberal i a fe que ho és. En tots els seus posicionaments, manifesta sempre que té que ser el mercat qui ho reguli tot, que l'estat té que ser el mínim possible, etc..Valors del liberalisme. Al altre cantó ens trobem els conservadors de tota la vida, que han crescut gràcies als oligopolis, com el d' ENDESA amb el Sr. Pizarro i molts altres al capdavant.

Per a un lliberal, quasi per definició, el patriotisme no es una cosa fonamental, de la mateixa forma que tampoc ho és la religió, ni els valors tradicionals de la societat. I sens dubte aquest són les bases en la que la dreta espanyola s'aguanta. És a dir, en el conservadorisme no pas en el liberalisme.

Aquests nerviosisme per no voler ser conservador, no només ho trobem al PP sinó també a la gran majoria de mitjans de comunicació afins. Ja seria hora que algú, els hi expliqués...

Aigua

Recordo una de les meves primeres classes a la Universitat, on el professor de Teoria Econòmica Gonçal Bernardos ens explicava la diferencia entre el valor econòmic i el valor real d'un bé. I com a exemple, posava l'aigua com a un dels bens amb major valor real, comparant-lo amb bens amb un alt valor econòmic degut a la seva escassetat. És l'escassetat o abundància d'un bé,el que en determina el seu valor real.

L'aigua és sens dubte el valor més necessari, ja no només pel desenvolupament econòmic d'una societat, sinó també per la pròpia supervivència d'aquesta. Amb tot l'aigua és un bé abundant, però no suficientment abundant per cobrir les necessitats bàsiques,les econòmiques, les expectatives de creixement econòmic i les que no ho són tant. Per tant, podem estar segurs, que aquesta serà una de les fonts de conflictes, no només a casa nostre sinó al món.

Avui i en els propers anys, tindrem que fer front al repartiment de l'aigua i cal que ens ho prenguem amb gran responsabilitat, més enllà de la situació puntual de si a la tardor tindrem aigua o hi hauran restriccions. Des de que hi ha el decret de sequera, la població hem començat a disminuir el consum d'aigua, cosa que demostra la responsabilitat de la gent amb aquests temes, malgrat que sempre hi haurà qui la malbarata a la banyera, la rentadora, o rentant el cotxe, ara cal que qui ens governa, facin el mateix i governin i no només tinguem sol.lucions per superar aquesta crisi, que d'altre banda és pot sol.lucionar en qualsevol moment si es posa a ploure, sinó que les sol.lucions a llarg termini siguin les suficients, sostenibles i que ens permetin continuar creixent econòmicament,com a font del benestar social.

Sembla que amb les desalinitzadores que hi han construint-se, el problema quedarà resolt, esperem que sigui així.