Iguaçú

Hi han llocs on s´omplen els sentits de forma incomparable, i no n´hi han gaires on pots sentir-te així i les cataractes del riu Iguaçú n´és un d´ells. Només comparables al món amb les del Llac Victòria. No sóc capaç de recordar una natura com aquesta en cap altre viatge, potser la glacera del Jungfraujoch a Suïssa em va provocar sentiments semblants.

La fressa que fa el riu en caure des de el cel (són 90 mts d´alçària) caient de forma harmoniosa i constant porten a una pau interior ja que només s´escolta el soroll que fa en espetegar contra les roques sota la cataracta. Els més de 300 salts d´aigua al voltant del principal fa sentir-te com al Liceu de la natura, on hi ha un escenari principal però per l´acústica del lloc poden sentir-se petites músiques laterals de les petites cataractes, que es sincronitzen entre si.

L´olor a aigua, i el sentir-se amarat del riu, t´aporta una energia que cada cop que hi penses et revitalitza. Sens dubte després de la visita sortiràs ben moll i carregat d´aquesta energia, ja que l´humitat ambiental és altíssima i sembla que hi plogui constantment. El riu en allunyar-se de la cataracta va agafant una parsimònia, plena de la seguretat de sentir-se valent i segur de no poder ésser aturat per res, ni per ningú, amb un color groguenc intens que en delata les turbulències passades i el moviment de sediments tant rics, riu avall fins al mar de la plata, per donar riquesa als terrenys per on passa.

Si veus el conjunt des de el lloc brasiler, tens un quadre inoblidable, com els millors quadres de natura del segle XIX amb l´expressivitat de la natura en la seva màxima potència.

Hi ha una excursió força interessant des de el cantó brasiler que pots anar pujant pel riu fins a trobar-te l'espectacle de cara, és el Macuco Safari, molt recomanable de fer, on amb un trenet t´endinsant a la selva, veus petits salts d´aigua interiors i arribes a un embarcador des d´on et porten riu amunt.

Els ocells hi són presents amb espècies absolutament desconegudes per nosaltres, només la presència de Tucans ens porta als records de petits, quan ens ensenyaven aquestes aus exòtiques amb becs que semblen sintètics de tant perfectes. També hi ha mamífers totalment desconeguts per nosaltres que és deixen veure exhibint-se segurs de l´interès del turista bocabadat.

Deixant de banda el nucli principal, el conjunt està ple de senders on pots sentir la pau de la natura, i on el riu queda totalment silenciat per l´omnipresència de l´exuberant natura.

Des de el cantó argentí, canvies de posició i passes de ser l' espectador a ésser l´artista del espectacle podent pràcticament tocar l'aigua i situant-te al capdamunt de la cataracta, on pots veure com aquell inacabable doll d'aigua cau des d'una alçària que no en permet veure el final, ja que quan arriba abaix crea un garbuix d'aigües i sons que sembla que puguis controlar, et sents sens dubte al cim del món.

Eleccions Girona

A les eleccions del mes de març moltes coses estan decidides, algunes no. Per exemple, a Girona anirà de pocs vots l´únic diputat que està ballant i s´el disputen ni més ni menys que ERC i el PP. Sé que amb aquest bloc serà molt difícil que convenci a algú que havia de votar al PP, ara voti ERC però hi ha una cosa molt més senzilla i és evitar l´abstenció de vot que pugui tindre ERC. Qui a les darreres eleccions va votar ERC, estic segur que ara no vol que el PP arribi a tindre un diputat per Girona, que desprès pot ser fonamental a l´hora d´escollir Don Mariano, Presidente Nacional.

La distribució d´escons a Girona, està de la següent forma, empat a 2 diputats per part del PSC, CIU i un diputat assegurat per part d´ERC, que la situació acabi essent de triple empat a 2 diputats amb el PP fora depèn en molt bona mesura que tots els que varem votar la darrera vegada ERC ara ho tornem a fer.

Hi ha un bloc molt interessant que parla de la situació a Girona

http://stopppgi.bloc.cat/

Estic segur que hi trobareu suficients motius com per tornar anar a votar ERC i evitar que la Sanchez-Camacho vagi explicant a les tertúlies de Madrid l´ho dolents que som el catalans que obliguem als nens a parlar català...

Un acudit

Eren les superpotències mundials reunides per decidir sobre la independència de Kosovo, els EUA, Canadà, UK, França, Holanda, Alemanya vota si, i s´hi oposa Espanya, ....si no fos per respecte a la gent que hi ha mort és per continuar l´acudit.

Després els hi agrada dir que Espanya entrarà al G-8 dels països més industrialitzats,que si la foto de les Açores situava a Espanya al mapa, però no s´adonen que el pes polític internacional el perden amb aquestes i altres coses semblants.

Fa autèntica pena veure als carrers de Belgrad, les banderes de Sèrbia al costat de la d´Espanya, i de Grècia....això si que fa perdre pes internacional.

La realitat és que Kosovë, ja és un nou estat europeu, i d´aquí a pocs anys serà dins l´UE, esperem que d'aquí pocs el nou eix Escòcia, Flandes, Euskadi, Catalunya puguem formar-ne part.

Kosovë

Sembla que de forma imminent Kosovë proclamarà de forma unilateral l'independència, aquesta província Sèrbia encara, deixarà de ser-ho probablement entre diumenge i dilluns, ja només dependrà de que la UE acabi de desplegar els policies, jutges i funcionaris de duana.

Kosovë havia estat molt vinculada al naixement de la nació Sèrbia, així s'hi poden trobar alguns dels monestirs més importants pels Serbis, i són considerats per aquests com a part inseparable de la nació Sèrbia.

El cert és que el 90% de la població de Kosovë de majoria albanesa s'ha manifestat de forma clara per la independència, i aquesta arribarà després de molts patiments. Amés segons va manifestar el president, aquesta serà feta amb el màxim respecte a totes les altres nacionalitats, especialment la Sèrbia. Una molt bona declaració d´intencions del que té de ser aquest nou estat.

Amb aquesta independència, s'haurà acabat el procés que inicià eslovènia, i que ha portat a la desintegració de l´antiga Iugoslàvia, estructura política sorgida després de la primera Guerra Mundial que mai tindria que haver-se constituït. Durant el segle XX s'han comés masses errors amb les fronteres, que ara es tenen que anar corregint.

Sens dubte de la mateixa forma que a l'Europa oriental han anat sorgint nous estats, en masses cassos amb molta violència, estic segur que a l´Europa occidental passarà el mateix i nacions com Escòcia, Euskadi,Gal.les, Còrsega o Catalunya iniciarem processos d'autodeterminació.

Generacions robades

A Austràlia fins el 1960, es va produir el que podríem denominar com un autèntic genocidi amb els pobles aborígens. Hi ha el que s'anomena com "Stolen Generations" o generacions robades. On els nens aborígens, eran separats de les seves famílies i adoptats per famílies blanques, o enviats a institucions especials per donar-los una educació igual a la del blancs. Això va ser així amb la implicació de quasi tot els estaments polítics, religiosos i socials australians.

Ara el president del país,Kevin Rudd socialdemòcrata, ha demanat oficialment disculpes per allò que va passar amb el missatge "Sorry, the first step" és a dir, perdó, és el primer pas; amb aquesta acceptació de culpes Austràlia comença a corregir allò que fa avergonyir-los com a país, malgrat que el lider conservador de l'oposició no ho cregués necessari. Després d'aquest primer pas és clar que n'han de vindre d'altres com indemnitzacions, potenciació de les cultures indígenes, estatus social...etc

Aquesta és una lliçó que caldria aplicar-nos i malgrat que els qui governen avui no són qui van protagonitzar aquests fets, si que en son responsables institucionals, ja que la institució (estat) és la mateixa. Això en el nostre cas, tindria de ser aplicable als processos sumaríssims que es van produir durant el franquisme i les represàlies a les famílies del ejercito rojo i per descomptat també amb l'afusellament del President Companys.

http://www.abc.net.au/news/stories/2008/02/13/2162087.htm?section=australia

L'Esculapi

El mes vinent, en concret el 23 de març, serà el centenari de l´inici de les excavacions d'Empúries, per part de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Aquests treballs de l'arquitecte mataroní portaren al descobriment, dins una cisterna de l'Esculapi d´Empúries.Descobriment aquest considerat com la figura clàsica més ben conservada de la mediterrània occidental amb més de 2.200 anys d´antiguitat.
Encara avui no hi ha la certesa de quin Deu és,si l´Esculapi pels romans o Asclepi pels grecs, Déu de la medicina o Serapis divinitat egipcia,sigui qui sigui,ara ja restaurat retornarà a casa seva,el fet del retorn cal considerar-lo, no només una gran notícia pels empordanesos, sino també per la cultura en general. El millor lloc per exposar el patrimoni, és sens dubte on aquest es va generar, sempre que es pugui conservar en condicions òptimes com és el cas MAC a Empúries.

Aquest descobriment va ser possible gràcies al context polític, social i cultural que vivia Catalunya en aquells moments en plena explosió del Modernisme, moviment multidisciplinar que va portar Catalunya a l'avantguarda mundial, alhora que Espanya vivia en la seva depressió per la pèrdua de les darreres colonies, que en literatura s´anomenà com generació del 98.Aquesta troballa pot considerar-se com l´inici del retorn al neoclacissisme, moviment antagònic amb el modernisme.

És aquesta la del retorn, una gran notícia, que esperem pugui anar tenint continuïtat i sigui possible anar acostant el patrimoni al territori que el va veure nèixer.

Nunci del Vaticà a Girona

He llegit que el nunci del Vaticà visitarà Girona la setmana vinent, el nunci és com un ambaixador del Vaticà, d´aquí l´importància de la visita, com a no creient convençut (circumstància que ja per molts m´invalida per a opinar), m´agradaria poder fer-li algunes preguntes com...

Té l´església que suggerir a qui no tenim que votar?

Creu vostè que la linea editorial de l´emissora episcopal (COPE) expressa els valors cristians?

Si Jesucrist dialogà amb el dimoni, podem demanar-li a un altre que no hi dialogui?

L' Eglésia catòlica té que organitzar manifestacions?

Desitjo que algú li pugui preguntar aquestes o altres preguntes semblants durant la seva estada a Girona.

Superdimarts

Avui és el que s´anomena el "Superdimarts", és a dir, el dia que s´escolleixen un major nombre de delegats per a la convenció demòcrata que escollirà el candidat a ocupar la Casa Blanca.

És també un test, per veure l´acceptació dels candidats en diverses parts del país, de moment Obama té un lleuger avantatge sobre la candidata oficialista Clinton que té el suport del partit que anomena un 40% dels delegats de forma directe.

Moltes vegades critiquem (i amb molta raó) com funcionen els EUA, però de vegades ens oblidem que són un exemple en l'organització política i aprofundiment democràtic. Els candidats han anat guanyant barri per barri, en reunions moltes vegades de no més de 15 o 20 persones els vots necessaris per l'elecció dels delegats que escolliran el candidat. Ja ens agradaria a nosaltres, poder fer aquests processos de primàries per escollir els candidats a les convencions.

Ja posats, a mi m´agradaria que guanyés el candidat Obama, ja que no és el candidat oficial i amés té una gran acceptació entre l´electorat, ja que de moment va per davant de la Hillary Clinton.

Però sigui quin sigui el candidat, el que si tinc segur, és que espero que qui guanyi sigui el proper President dels EUA. No crec que el món, pugui permetre´s un altre govern conservador semblant al que hi ha hagut fins ara. I tenint del cert, que si guanyen els demòcrates el món no s´arreglarà de cop, el que n´estic segur és que entrarem en una etapa de tranquil·litat política, ja que en aquests darrers 8 anys han passat masses coses, com per pensar que aquestes eleccions no ens afecten.

800 aniversari del naixement de Jaume I

Amb motiu del 800 aniversari del naixement de Jaume I a Montpeller, per part de Vicent Partal, s´ha iniciat una campanya per commemorar aquest aniversari.

Així, vull afegir-me a aquesta commemoració publicant també una part del llibre dels fets, on parla de la relació entre l'Empordà i Mallorca, Jaume I, diu així,

105. E quan nos aguem estat tot aquel estiu en Maylorques, uench a nos en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela, e pregam lo que nos hauiem estat en Maylorques lonch temps depuys que fo presa, e uoliem nosen anar en Catalunya, e el que romangues en nostre loch en Maylorques, e que manariem als cauellers, e a tots los altres homens que faessen per el axi con farien per nos. E el dix nos queu faria, mas quens pregaua per tal que coneguessen les gens que el ara amat de nos, que li donassem Pals, ·I· castell qui Torroela e de Palafragel600, de sos dies, e axi entendrien les gents que nos lamauem. E nos atorga, ho, e preaua mes la amor que nos li mostrauem quel do, quel loch aquel no ualia molt de renda. E quan aço haguem feyt faem li carta que nos que li pagariem tot ço que el despendria en la messio que el faes en Maylorques.

Si us voleu afegir,

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/80146

Notícia al Vilaweb

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2724028