27.2.08

Iguaçú

Hi han llocs on s´omplen els sentits de forma incomparable, i no n´hi han gaires on pots sentir-te així i les cataractes del riu Iguaçú n´és un d´ells. Només comparables al món amb les del Llac Victòria. No sóc capaç de recordar una natura com aquesta en cap altre viatge, potser la glacera del Jungfraujoch a Suïssa em va provocar sentiments semblants.

La fressa que fa el riu en caure des de el cel (són 90 mts d´alçària) caient de forma harmoniosa i constant porten a una pau interior ja que només s´escolta el soroll que fa en espetegar contra les roques sota la cataracta. Els més de 300 salts d´aigua al voltant del principal fa sentir-te com al Liceu de la natura, on hi ha un escenari principal però per l´acústica del lloc poden sentir-se petites músiques laterals de les petites cataractes, que es sincronitzen entre si.

L´olor a aigua, i el sentir-se amarat del riu, t´aporta una energia que cada cop que hi penses et revitalitza. Sens dubte després de la visita sortiràs ben moll i carregat d´aquesta energia, ja que l´humitat ambiental és altíssima i sembla que hi plogui constantment. El riu en allunyar-se de la cataracta va agafant una parsimònia, plena de la seguretat de sentir-se valent i segur de no poder ésser aturat per res, ni per ningú, amb un color groguenc intens que en delata les turbulències passades i el moviment de sediments tant rics, riu avall fins al mar de la plata, per donar riquesa als terrenys per on passa.

Si veus el conjunt des de el lloc brasiler, tens un quadre inoblidable, com els millors quadres de natura del segle XIX amb l´expressivitat de la natura en la seva màxima potència.

Hi ha una excursió força interessant des de el cantó brasiler que pots anar pujant pel riu fins a trobar-te l'espectacle de cara, és el Macuco Safari, molt recomanable de fer, on amb un trenetendinsant a la selva, veus petits salts d´aigua interiors i arribes a un embarcador des d´on et porten riu amunt.
Els ocells hi són presents amb espècies absolutament desconegudes per nosaltres, només la presència de Tucans ens porta als records de petits, quan ens ensenyaven aquestes aus exòtiques amb becs que semblen sintètics de tant perfectes. També hi ha mamífers totalment desconeguts per nosaltres que és deixen veure exhibint-se segurs de l´interès del turista bocabadat.


Deixant de banda el nucli principal, el conjunt està ple de senders on pots sentir la pau de la natura, i on el riu queda totalment silenciat per l´omnipresència de l´exuberant natura.

Des de el cantó argentí, canvies de posició i passes de ser l' espectador a ésser l´artista del espectacle podent pràcticament tocar l'aigua i situant-te al capdamunt de la cataracta, on pots veure com aquell inacabable doll d'aigua cau des d'una alçària que no en permet veure el final, ja que quan arriba abaix crea un garbuix d'aigües i sons que sembla que puguis controlar, et sents sens dubte al cim del món.
































Cap comentari: